El que em passa pels ous

Hola... què hi ha algú? Evidentment la pregunta és del tot retòrica: no hi ha ningú i sembla bastant evident que algun dia hi haurà algú. Però enmig? Què hi ha enmig?
La veritat és que el Calamar pusil·lànime que porto a dins es disposa a fer alguna cosa que de moment no té forma ni contigut, sense un objectiu ni una idea, ni tant sols una voluntat evident de fer res. Ni tant sols una inquietut manifesta.

De tota manera, sembla que alguna necessitat sí que existeix: la de fer alguna cosa que no he provat mai, que no he explorat mai... perdoneu, us havia deixat un moment. És que estic fent una truita de patata i de tant en tant s'ha d'anar a regirar.

Què deia? És igual. El cas és que el que no he provat mai és escriure de forma pública i sistemàtica, expressar opinions sobre coses que es venten al meu voltant i d'alguna manera desar-les, no per a que les coneixeu, sinó solament per a tenir-les guardades i veure, si d'aquí a un temps, les idees que recopilo en forma de textos encara contenen part del que jo sóc.
No obstant això, no us penseu que la meva intenció és fer un bloc de filosofia: ja us he dit abans que no en tinc ni idea del que sortirà d'aquí. Simplement em dedicaré a posar el que em passa pels ous, ni més ni menys. Faig moltes coses davant de l'ordinador, com li passa cada dia a més i més gent, et trobes tot un món d'informació que et pot servir o no. Doncs bé, aquella que em sembli curiosa o interessant de recordar, la posaré, la copiaré, parafrasejaré o la plagiaré... ja ho veurem. Espero que això últim no passi sovint, però segur que algun cop passarà: estigueu tranquils doncs els potencials i futurs plagiats, no m'hi guanyaré les garrofes amb això, ni el prestigi que no busco tampoc. I la resta, estigueu també tranquils, que és com millor s'està.

Salut.

Merda, la truita!